“Pàtria es humanitat”, José Martí

Ja fa uns mesos, des de l’Associació de Micropobles de Catalunya se’ns va fer arribar una informació que ens va semblar engrescadora. L’entitat havia proposat i treballat amb diversos departaments de la Generalitat de Catalunya per tal què els micropobles (poblacions de menys de 500 habitants) poguessin ser espais receptors de famílies refugiades.

D’una banda, és evident que ens trobem en un context inacabable de guerres i desgràcies arreu del món, sense anar més lluny a l’altra banda del mediterrani; d’altra banda, a les zones rurals dels Països Catalans també veiem com, de manera inacabable, la població va minvant poc a poc amb tot el que això comporta: escoles tancades, cases buides, negocis que moren... Aquestes reflexions ens van portar a pensar que potser hi podríem col·laborar. 

L’arribada d’una família a un micropoble sempre és una bona noticia. Si, a més, hi afegim el fet que són persones que venen d’un context absolutament desfavorable (ningú és refugiat per caprici) veiem que la seva arribada al nostre racó de món els pot servir per trobar la pau i tranquil·litat que als seus llocs d’origen van perdre. Així mateix, una sola família pot ajudar a no haver de patir, any sí, any també, pel tancament de la nostra escola, per exemple.

Després d’afegir-nos a la prova pilot la cosa avança. Ara hem d’anar perfilant tots els serrells per veure si finalment es podrà dur a terme. Aconseguir que aquesta família pugui viure entre nosaltres és un gran repte que volem superar.

En primer lloc cal trobar una casa i una feina però no es tracta tan sols del pa, el sostre i el treball. També és imprescindible l’acompanyament de la comunitat. Ajudar en l’idioma i en les situacions quotidianes, intentar que els nouvinguts sentin el poble com a seu, ajudar en la naturalesa de les relacions humanes.

Des de l’Ajuntament dels Guiamets mirarem de fer-ho possible, i és indiscutible que sense l’ajut de les institucions, com el Servei d’Ocupació de Catalunya que pagarà el salari d’una persona membre de la família, com d’altres departaments de la Generalitat que col·laboraran en altres aspectes, això no serà possible. Tampoc arribarem a bon port sense l’ajuda col·lectiva de la comunitat, que és qui realment fa funcionar el nostre poble.

A grans problemes, grans reptes. I és el nostre deure mirar de solucionar-los. Des de la fraternitat humana, des del sentiment de pertinença a una comunitat i des del pensament de que ajudarem a qui ens ajudarà.